dimecres, 2 de juliol de 2014

DEMOCRÀCIA PRECÀRIA


Amb l’excusa de la crisi, estem vivint uns anys de precarització de la democràcia a tots els nivells i a tota Europa, però les conseqüències són més greus a certs estats més pobres com ara Espanya, per exemple, on l’augment de l’atur ve del temps de creixement (1995-2005) perquè la creació d’ocupació es basa, des d’aleshores, només en els contractes temporals i en el sector volàtil del turisme.

A nivell europeu, les mesures per regenerar el sistema se suposa que les han d’adoptar els membres de la Gran Coalició entre els conservadors populars de Junker (ara president de la Comissió Europea) i els socialdemócrates de Schultz (des d’ahir president del Parlament Europeu), és a dir, els mateixos que ens ha portat fins l’actual atzucac o carreró sense eixida. El president del govern, Mariano Rajoy, va reconèixer ahir que s’ha de corregir els errors del sistema, però malgrat reconèixer-los, tampoc va explicar quins són.

Una mesura encertada, de les que va proposar Rajoy des de Panamà (on ha viatjat per recolzar al president electe, Juan Carlos Varela, en la seua presa de possessió) si no es queda en una declaració d’intencions, és la d’incrementar els controls per a evitar coses indesitjables: entre la ciutadania o també entre les files del seu propi partit? De moment, tots sabem que Cotino continua al seu lloc com a president de les Corts Valencianes amb tota la que està caient, per no escriure sobre la interminable llista d’imputats del PP que continuen ocupant els seus càrrecs.

De tota manera, el que Rajoy vol implantar al setembre i anomena mesures de regeneració democràtica són, realment, això o simplement unes mesures per reforçar el poder de la Gran Coalició? A qui beneficia elegir els alcaldes directament? I reduir el nombre de regidors o de diputats? Amb la Llei d’Hondt a la mà, s’han constituït des de 1979 moltes majories absolutes que han estat el germen de la corrupció i del finançament il·legal, sobre tot, dels dos gran partits (PP i PSOE). El govern d’un partit en solitari o monopartit no és, en cap cas, garantia de res, com tampoc un govern de coalició entre vàrios partits té el perquè ser sinònim de cap desastre.

El problema principal del PP, més que el d’Espanya, és que porta molts anys governant a massa ajuntaments i comunitats autònomes amb la falsa dialèctica de O el PP o el caos, tot el que no controla el PP és ETA, Rubalcaba era ETA, el PSOE de Zapatero era ETA, el PNB era ETA, també CIU, Esquerra Unida, abans el BLOC i ara COMPROMÍS i, sobre tot, Podemos i el seu líder al que, en dos setmanes, ja el situen com l’assassí de Kennedy, el fundador d’Al Qaeda i, sobre tot, com a sospitós de la mort del torero Manolete. És normal que Rajoy vullga que elegim alcaldes directament perquè el PP ja no té amb qui pactar, o sí... El problema del PSOE, en canvi, és un problema d’identitat i de desconnexió amb les bases.

A França, l'ex Cap d'Estat o President de la República acaba de ser detingut per tràfic d'influències (Sarkozy), mentre a Espanya s’han dedicat a aforar a Joan Carles I d’urgència. En el fons, no té perquè funcionar millor una República que una Monarquia, un Monopartit que un Quatripartit, un Estat Centralista que un Estat Federal... però, en la pràctica, tot el que es fa a Espanya sempre és pitjor perquè es fa pensat i fet, pensant en l’oligarquia o en el partit, però mai amb la ciutadania ni en l’interés general. Aquesta és la causa fonamental que ens ha fet arribar a un sistema de llibertats precari, a una economia que només crea treball precari i a una Ètica inexistent al món de la política, perquè sempre es confon amb el dels negocis.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes