dimecres, 10 de juliol de 2013

BÁRCENAS: LA CANÇÓ DE L'ESTIU


Tots els governs, i els seus aparells, solen treure temes recurrents quan venen mal dades. Els més manipuladors solen buscar un enemic comú, normalment estranger, per apel·lar a una unitat entre ciutadania i govern que, normalment, sempre beneficia al que detenta el poder i el seu objectiu prioritari -ja sabeu!-, romandre a la poltrona quan més anys, i legislatures, millor.

Com? A base de clientelismes polítics pagats amb diners públics,  no reconèixer els errors propis, criticant la justícia quan no actua al seu gust i dient que no els consten les evidències.

En el cas del Govern Valencià, ho tenim ben clar: l’enemic “estranger” sempre és el veí català que ens furta l’aigua, la llengua i, pràcticament, el país o territori, la qual cosa porta als nostres governants a buscar diferències  d’IBERtides (o vergonyoses?) entre el vi català i el valencià, entre el pa de pagés i el pa de fogassa o entre els xiquets de l’Horta i els xiquets de Valls.

En el cas del Govern Espanyol, l’enemic pot variar segons la conjuntura, ja que igual pot ser l’Imperi Britànic quan els venen atacs d’imperialisme hispànic (Gibraltar espanyol?) o qualsevol república hispanoamericana quan Espanya ha d’exercir, com quasi sempre, de mare madrastra.

Una altra modalitat són les tècniques recurrents, com ara els eufemismes (los licenciados viajan al extranjero, en comptes de dir que emigren perquè ací no troben res de res!) per no reconèixer l’augment de l’atur, les retallades salarials o l’augment de la pobresa en un 8% durant els tres darrers anys, per no parlar del cas Bàrcenas... i no cal exemples, només tenen que escoltar les suposades explicacions de Maria Dolores de Cospedal, la suposada dialèctica de Carlos Floriano o els canvis d’opinió de González Pons, perquè si esperen alguna declaració del president plasmat, Mariano Rajoy, sobre la decadència política i ètica del seu propi partit, només escoltarem una resposta recurrent: sí, la mateixa de Felipe González (quan Filesa, Malesa i Time Export)... Quina? Conspiració, conspiració (Franco hauria afegit allò de juedomasónica)!

La corrupció va ser institucionalitzada fa anys, de la mà de les llistes tancades i les majories absolutes (autonòmiques o centrals), erre que erre o ere que ere, quan Solchaga afirmava que era molt fàcil fer-se ric a Espanya i Zaplana replicava que, precisament, havia entrat en política per forrar-se: qui no recorda la frase i l’afer de les cintes de Naseiro, Sanchis, Palop i aquelles coses que ja feien olor a finançament il·legal? De segur que a més d’un polític no li consta...

I encara deien que no n’hi hauria estiu? Si som, precisament, a la canícula política cantant El Chiringuito... De Georgie Dann? Ah, no, de Bárcenas, l’autor de la lletra de la cançó de l’estiu.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes