dimecres, 20 de març del 2013

CASTELLÓ NO EXISTEIX


Partint de la Constitució de 1978, es reconeix com a territoris forals Navarra i el País Basc i s’implanta un Estat de les Autonomies amb café per alguns (tocaet pels anteriors, Catalunya i Galícia, autonomies històriques, més Andalusia) i descafeïnat per a la resta, on s’inclouen valencians, aragonesos i balears, malgrat haver gaudit d’institucions pròpies (Generalitat i Corts Valencianes, per exemple) i legislació independent de la castellana (Furs) fins la Guerra de Successió i el Tractat d’Utrech (1713) que no solament suposa la cessió de Gibraltar a Anglaterra (que un “inexistent” nacionalisme espanyol reclama des de sempre), sinó l’aplicació de les lleis castellanes a l’antiga Corona d’Aragó (València, Catalunya, Mallorca i Aragó).

Després va vindre La Pepa (1812), una constitució redactada, de pressa i correguda, per una minoria amagada a l’illa de Lleó (Cadis) quan tot el territori peninsular estava, pràcticament, ocupat pels francesos i, per tant, quan no era el millor moment per encetar una obra legislativa amb aspiracions de continuïtat.

De fet, després del gran èxit del general anglés Wellington, sense el qual, probablement, els francesos continuarien entre nosaltres, va arribar el desitjat (?) Ferran VII a València on, amb el famós decret, aboliria una Constitució conservadora que, en el cas espanyol, podia arribar a considerar-se, fins i tot, revolucionària després de tants anys d’absolutisme monàrquic. Al segle XIX, partint de la Constitució de Cadis se’n van redactar unes quantes més de caràcter efímer, llevat de la darrera (1876), la de la Restauració, amb la que acabaria el cop d’estat de Primo de Rivera al 1923.

Després de república i dictadura, arribem a l’Estat de les Autonomies actual que ha servit per descentralitzar serveis, és a dir, la despesa estatal, però no el poder que, com a molt, ha duplicat i triplicat els càrrecs públics per fer d’intermediaris i aparentar el final del centralisme estatal quan la realitat ens demostra el contrari o, com a mínim, que aquest sistema no és ni carn, ni peix.

L’última demostració del centralisme del poder és la de la ministra de Foment, Ana Pastor, que ha signat a Brusel·les la creació de la Comissió Executiva del Corredor Ferroviari de Mercaderies nº6 amb una ruta que va d’Almeria-València-Madrid a Saragossa-Barcelona i d’ací, passant per Marsella, es dirigeix cap a Centreuropa fins Ucraïna, és a dir, marginant una vegada més la deficitària comarca de La Plana on, des de Nules, només queda l’AP-7 per anar cap al Nord.

Al nou traçat del Corredor MADRIterrani, Castelló no existeix.

2 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

Pañella desconfía de que el corredor mediterráneo circule por Castelló

lvc castelló El diputado por Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, reiteró ayer su "escepticismo ante la afirmación de la ministra de Fomento de que el corredor mediterráneo pasará por Castelló y Tarragona", y recordó que fue la propia Ana Pastor quien hace sólo pocas semanas insinuó que preveía desviar el corredor desde València hacia Madrid y Zaragoza.
Pañella afirmó también que, según la ministra, "hay previstas inversiones de 2.433 millones de euros, pero parte de ese dinero se ha destinado a obras que difícilmente pueden ser consideradas como un impulso al Corredor".
Por último, el parlamentario de Compromís recordó que "el Gobierno sigue aplazando este proyecto, mientras continúa llevando adelante obras deficitarias en otros puntos del Estado".

Levante-emv 21/03/2013

TONI PITARCH ha dit...

El BOE publica las expropiaciones de un nuevo tramo del Corredor Mediterráneo
El Boletín Oficial del Estado publica hoy la información pública de las expropiaciones relativas a un nuevo tramo del Corredor Mediterráneo entre Castellbisbal (Tarragona) y Murcia. Concretamente, las expropiaciones afectarían al sub tramo comprendido entre Font de Sant Lluis y Almussafes, en lo que concierne a la obra de la vía y la electrificación. Con este paso, el Corredor, desde Tarragona a Murcia comienza a tomar forma, al menos en los papeles.

castelloninformacion 22/03/2013

P.D.- Però, de moment, als papers només se comenten les expropiacions que afectarien "al sub tramo comprendido entre Font de Sant Lluis y Almussafes". És a dir, que de València a Tarragona ni 1 cm.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes