El professorat corrector de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es troba, ara mateix, repassant els darrers exàmens ja que, segons el previst, tots els resultats es faran públics aquest divendres. Com és d’esperar, el percentatge d’aprovats serà semblant al dels anys anteriors, és a dir, superior al 90%, com és lògic, perquè l’alumnat presentat és el mateix que a finals de maig ja tenia aprovat tot el Batxillerat. En definitiva, la mitificada prova de Selectivitat només és útil, al capdavall, per demostrar que el funcionament dels centres de Secundària és el correcte i per redistribuir els alumnes per facultats i especialitats, segons l’oferta i la demanda. Enguany, en canvi, els 2.173 alumnes castellonencs presentats són alguns menys que l’any anterior quan es va arribar a un total de 2.238, encara que la majoria continuen sent dones.
A banda de l’increment exorbitat dels
preus de les matrícules, tant de Selectivitat com dels estudis universitaris en
general, la causa és, encara, la bombolla
immobiliària que demanava mà d’obra
barata i masculina per construir blocs de pisos destinats a l’actual
personal desnonat o, simplement, per deixar-los deshabitats, mentre l’increment
de l’atur femení derivava les dones a cursar estudis de batxillerat i de graus
superiors. Aquests també són dies de graduacions i convivència amb els
millors alumnes que, per sort, encara són majoria, malgrat les retallades
salvatges que s’incrementaran aquest estiu amb l’Interinicidi o eliminació dels llocs de treball ocupats per interins.
I mentre els correctors de la
P.A.U. ultimen la feina, aquesta
setmana i la següent es fan proves de recuperació d’alumnes suspesos en alguna
matèria de Segon de Batxillerat, ja
que el mes de juliol es tornaran a fer les proves de Selectivitat que fins el curs anterior es feien al setembre. És
possible recuperar l’alumnat que el passat 30 de maig va suspendre alguna
matèria? Els professionals pensem que en algun cas puntual, potser, però res
més.
Els que parlen i escriuen a tothora de fracàs escolar, haurien de pensar en la bossa de doctors i llicenciats en atur amb què comptem i, sobre tot, no oblidar d’on
venim, ja que fins ben entrats els anys seixanta, l’institut Francesc Ribalta era l’únic en tota la
província de Castelló quan l’analfabetisme dominant era majoritàriament femení.
Ara les coses estan canviant amb l’increment de dones universitàries, la
reconversió dels centres públics en guarderies i la pràctica desaparició
dels centres privats perquè s’han concertat quasi tots amb els diners
públics inexistents. Sort, salut, diners, amor i paciència si en queda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada