dimecres, 4 de juny de 2014

ENTRE LA CASTA I LA CATARSI

L’abdicació del rei, Joan Carles I, és una prova més de la crisi de la Marca España a tots els nivells, sobre tot en l’econòmic i polític. Per si faltava alguna cosa, el resultat de les eleccions europees marca una clara tendència a la baixa dels partits de l’establishment que, de seguida, s’han afanyat a declarar-se monàrquics de tota la vida quan, ara mateix, del que es tracta és de renovar-se o morir, políticament parlant.
La irrupció de Pablo Iglesias amb la seua fesomia al logo del seu partit, Podemos, és una aposta un tant personalista però aporta molt d’aire fresc i ha posat nerviosos a massa gent, a dreta i esquerra, però sobre tot a La Casta, segons el seu vocabulari directe, és a dir, als que porten tres dècades xuclant de la teta pública i tractant de reformar-ho tot per a què res canvie, en especial els privilegis, les portes giratòries i la impunitat per a fer negocis bruts d’una minoria.

De tota manera, els temps eren més difícils a la dècada dels setanta quan s’havia de passar d’una dictadura a una democràcia. Ara mateix, la mateixa majoria que reclama el seu dret legal –això ningú ho discuteix- a reformar les lleis que no contemplaven la possibilitat d’una abdicació, també podria aprovar una llei orgànica per convocar un referèndum que, d’entrada, el tindrien guanyat si, realment, representen a la majoria dels ciutadans com afirmen. Però no ho faran perquè a La Casta li està entrant la por a la democràcia i a les consultes de tot tipus.

En un país lliure i seriós, els partidaris de Felip VI ja haurien contractat el millor mestre d’oratòria i dialèctica per fer-li un curs intensiu al príncep millor preparat de la història que, donat el nivell acadèmic dels monarques que hi ha hagut, és un fet evident amb tots els respectes. Felip VI hauria de convocar una roda de premsa, a ser possible amb la possibilitat de preguntar per part dels periodistes (ací donaria una gran lliçó a la majoria de polítics que ens desgovernen), on ens explique quins plans té i, sobre tot, si opta per encapçalar la vella casta o per la catarsi de renovar un sistema que no funciona... i tot seguit, demanar un referèndum per saber si és acceptat.

Portem més de trenta anys de democràcia, però els ciutadans quasi sempre hem estat tractats com a súbdits i menors d’edat. Ja va sent hora d’un relleu generacional a tots els nivells, de canviar la llei electoral amb llistes obertes, de limitar els mandats a vuit anys, d’implantar una política de total transparència econòmica i informativa, d’aplicar una fiscalitat més justa, una justícia més ràpida i independent de l’executiu, en definitiva toca una separació de poders efectiva que limite els poders absoluts dels que han manat sempre, en dictadura, democràcia, república o monarquia...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes