diumenge, 17 de novembre de 2013

LA PANDEROLA (1888 - 1963): XVI Jornades de Cultura Popular

RESUM DE LA PONÈNCIA DIDÀCTICA SOBRE LA PANDEROLA (1888-1963)

· Antecedents:
1.- Dels ferrocarrils de tracció animal a la locomotora d’Stephenson (1825)
2.- Primera línia de ferrocarril moderna entre Liverpool i Manchester (1830)
3.- Inauguració de la primera línia sota administració espanyola entre l’Havana i Bejucal per al transport de sucre (1837)
4.- Miquel Biada (que havia col·laborant en el tren de l’Havana) construeix el primer ferrocarril peninsular: Barcelona – Mataró (la seua ciutat natal), inaugurat el 1848
5.- Arribada del ferrocarril del Nord a Castelló (1862)


 
 
 
 
· Context històric:
-Fracàs de la revolució industrial a Espanya.
-Turbulències polítiques entre conservadors i liberals, emancipació de les colònies americanes, guerres carlines, sexenni democràtic, Restauració borbònica...





· LA PANDEROLA.-
El ferrocarril va donar un impuls definitiu al comerç citrícola que, a la comarca de La Plana, es va veure reforçat per la construcció del tramvia de vapor d’Onda al Grau de Castelló, és a dir, La Panderola.

El primer ferrocarril de via estreta (de 1435 mm, és a dir, d’una amplada inferior als 1668 mm o ample ibèric) que unia pobles valencians de tradició tarongera, anava de Carcaixent a Dènia passant per Gandia (1881).

 Alumnes del Patronat de la Sga.Família 
de Vila-real creuant les vies (maig, 1963)

La Panderola (el tramvia a Vapor d’Onda al Grau de Castelló) va arribar de la mà de José Puig de la Bellacasa a qui se li va concedir l’explotació, segons la Reial Ordre de 20 de maig de 1885, encara que la inauguració oficial no va arribar fins el 31 d’octubre. Davant la possibilitat que part de les mercaderies es podrien derivar a la rada de Borriana, la companyia va sol·licitar la concessió d'un "Ferrocarril de Vila-real al Grau de Borriana" autoritzat per la Llei d'11 de març de 1904 i inaugurat l'1 de juliol de 1907. La competència dels troleibusos i de l'autobús va afectar el trànsit de tal manera que el Consell de Ministres decideix tancar el tramvia de vapor de La Plana a partir del 31 d'agost del 1963.

 

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES.-
Tenint en compte les idees prèvies de l’alumnat, a més del nivell educatiu (Primària, ESO o Batxillerat), podem plantejar una gran varietat d’activitats procedimentals, d’estudi o cognitives, per desenvolupar les capacitats d’orientació espacial i cronològica, així com del coneixement de la interacció entre la història universal i la local. Com a exemple proposem les següents activitats (amb solucionari):
 EIX CRONOLÒGIC






 COMPLETA: PARTS DE LA LOCOMOTORA
 



PASSAPARAULA




SOPA DE LLETRES


EL JOC DE LA PANDEROLA
(Després de llançar el dau has de respondre la pregunta corresponent a la casella on caigues. En aquest projecte de tauler-joc de Laulauenlaseuatinta proposem 15 caselles i, per tant, 15 preguntes, però se poden fer taulers de 25 a 50 caselles, és a dir, de 25 a 50 qüestions).

· ACTIVITATS PROPOSADES:
1) Construcció d’un eix cronològic sobre la implantació de ferrocarril.
2) Confecció d’un vocabulari bàsic sobre la temàtica de La Panderola.
3) Completar mates muts amb els pobles, estacions i baixadors per on passava La Panderola.
4) Disseny d’un graf o esquema sobre l’itinerari de La Panderola.
5) Comentaris de textos dirigits, amb preguntes puntuals.
6) Qüestionaris: tipus test amb resposta múltiple, Vertader / Fals, completar paraules, etc.
7) Recollida de materials per a la confecció d’un dossier: fotografies antigues, retalls de premsa, llibres, etc. També materials en format digital (entrevistes a iaios i testimonis del pas de La Panderola pels pobles de La Plana que es poden escoltar o visualitzar a l’aula).
8) Adaptació de Jocs Populars a l’estudi de La Panderola (dividint la classe en grups de 4 o 5 alumnes): el Joc de l’Oca, Aparaulats, Trivial Pursuit, etc. organitzant activitats interdisciplinars amb la col·laboració de diferents departaments (Ciències Socials, Plàstica, Tecnologia, Física i Química, Música...).
9) Activitats inderdisciplinars: recollir i elaborar materials sobre La Panderola (poemes, auques, textos en general, cançons, dibuixos, còmics, vídeos, etc.).
10) Eixides: fer la Ruta de La Panderola (a peu a nivell local, amb autobús per la comarca).

ANTONI PITARCH FONT, 
Castelló, 9 de Novembre, 2013.-



LA RUTA DE LA PANDEROLA A VILA-REAL
El ferrocarril va donar un impuls definitiu al comerç citrícola valencià i, en especial, al comarcal de La Plana, amb la construcció de les línies següents:
1852.- València - El Grau
1854.- València - Xàtiva
1859.- Xàtiva - Almansa - Madrid
1865.- Madrid - Irún (frontera francesa que enllaça amb París)
1890.- València - Barcelona - Port Bou


A més s'hi van construir ferrocarrils de via estreta:
1881.- Carcaixent - Gandia - Dénia
1888.- Castelló - El Grau de Castelló (La Panderola)
1889.- Castelló - Vila-real (La Panderola)
1890.- Vila-real – (Apeadero de Betxí) - Onda (La Panderola)
1907.- Vila-real - Grau de Borriana (La Panderola)
1911.- Vies de servei entre l’estació del Grau de Castelló i l’escullera de Llevant
1931.- L’Estat se’n fa càrrec
1963.- El 31 d’agost La Panderola fa el darrer viatge.



La Panderola va permetre, sobretot als municipis situats a l’interior (Vila-real, Betxí i Onda), acostar la fruita daurada, la taronja, fins el port de Castelló, en primer lloc, i fins el Grau de Borriana ja en ple segle XX.

La Panderola es transformarà, a poc a poc, en l'artèria vital de l'economia d'aquestes terres costaners banyades pel riu Millars. Els anys centrals del segle XIX, entre el 1840 i 1880, tenen per a les terres valencianes una gran transcendència atés que, a partir d'aleshores, s'inicia un lent però irreversible procés que dugué a la consolidació de l'agricultura moderna, caracteritzada per produir per a l'exportació. L'activitat exportadora es va convertir en la més rendible i, en conseqüència, els capitals (tant en recursos humans com monetaris) s'adreçaren envers el sector agrícola. El vi i la taronja són els dos productes més significatius d'aquest auge provocat per la demanda del mercat exterior de manera que de fa molts anys els valencians aprenem a mantenir relacions amb els mercats europeus i aprenem a produir no per a l’autoconsum sinó per al mercat. Ja des de les darreries del segle XVIII tenim noticia d'alguns horts de tarongers que hi havia a Oriola, Alzira i Carcaixent (1781), estenent-se el conreu després a Vila-real (1790), Almassora (1800) i Burriana (1826). Durant les dues darreres dècades del segle XIX les plantacions de cítrics arribaren a les comarques del Camp de Morvedre i La Safor, zones que no tardarien a constituir-se en fites de l'economia tarongera, al costat de les comarques de La Ribera i La Plana.

L'inici de la comercialització amb vaixells a vela es localitza a Sóller (Mallorca) cap a la meitat del segle XVIII; a finals d'aquest segle i principis del XIX aquest comerç es trasllada a les costes valencianes i seran Valencia, Cullera, Dénia i Burriana els principals ports de sortida de taronja; prompte s' afegirien també Castelló i Gandia. Aquest comerç anà creixent de forma lenta però continuada degut al' augment de la demanda de fruit fresc per part deis pa'¡'sos més industrialitzats, com ara França, E.U.A. i Gran Bretanya. Cap a finals del segle XIX els vaixells a vapor, bàsicament d'anglesos, que cobrien les rutes colonials d'Orient, foren el mitja de transport més usual per a l'exportació de la taronja que s'estendria a Holanda, Alemanya i els Països Escandinaus, arribant fins i tot a l’imperi Rus i a l’Austrohongarès.


Ben entrat el segle XX, en primer lloc el ferrocarril i després el camió substituiran els antics vaixells taronjaires. La Panderola, el Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló, ha estat una de les infraestructures de transport més importants que ha tingut la província de Castelló i ha esdevingut una peça clau de l'economia i la societat castellonenca des de 1888 fins 1963. La seua projecció, en l'espai i en el temps, és un fet. El desenvolupament d'Almassora, Borriana, Castelló, el Grau de Castelló, Onda i Vila-real, algunes de les ciutats més importants de la província, ha estat marcat per aquell tramvia, tantes vegades enyorat, però tant poc estudiat.


El treball de Raül Pons (La Panderola, 1888-1962) aporta una visió diferent a la comprensió del valor real de la Panderola en la comarca de la Plana. Per això, la dimensió geogràfica de l'estudi permet al lector discernir les claus principals d'aquell trenet, no només durant el seu període d'activitat sinó, fins i tot, actualment.

 

El traçat de La Panderola per Vila-real
Fins que es va fer efectiu el FCEVGB, el recorregut del TVOGC s'esdevenia per la zona N del municipi. Aleshores, el creixement urbà de Vila-real a principis de segle es realitzava en dues direccions: una cap al SO, amb un grup de cases, més enllà del Barranquet, nucli originari del barri de l'Hospital; i una altra, en la direcció de la línia de via estreta d'Onda al Grau de Castelló, cercant l'estació i l'eixida cap a Castelló.

El 1907, es va inaugurar el ramal al Grau de Borriana que, en principi, havia de resultar una mena de circumval·lació que vorejava la ciutat per l'oest i que deixava un espai buit considerable entre la línia i els edificis. Bona part del creixement de la ciutat ocuparà aquest espai lliure d'edificis, encara que només aconseguirà arribar a la línia de via estreta a finals dels anys cinquanta.


Aquesta expansió urbana cap a l'oest, potser definirà en gran manera el plànol actual. No debades ja el 1956 l'Ajuntament de Vila-real, elabora un projecte d'urbanització d'aquesta part de la ciutat: era la ronda de circumval·lació. Aquesta millora, amb traçat paral·lel a la via del Tramvia a vapor de Vila-real al Port de Borriana, i una amplària de 33 m, pretenia unir de manera fàcil la carretera València-Castelló amb la de Vila-real a Onda i evitar que el trànsit d'aquestes dues carreteres hagués de travessar la ciutat amb les consegüents molèsties i perills pel veïnat.

A partir d'aleshores el carrer de la Circumval·lació esdevindrà un eix principal, on confluiran els usos industrial i residencial de forma que superarà l'entrebanc que suposava el FCEVGB, i permetrà el creixement cap a la zona occidental del terme i, de vegades, seguirà la línia marcada pels camins rurals (de Miralcamp, de Betxí, de la Carretera, etc.).

Si bé, en ocasions, s'ha identificat la Panderola com una barrera per al desenvolupament urbà de Vila-real, la veritat és que potser el plànol actual li deu molt. En realitat, la posició estratègica on se situa el municipi no podia escapar a la influència del ferrocarril. El pes de les línies ferroviàries començarà a fer-se notar a la darreria del segle XIX i el començament del XX, per a esdevenir finalment les línies mestres de l'entramat urbà actual.


Per això, seria preferible definir les dues (en realitat tres) línies ferroviàries de Vila-real com autèntiques fronteres: l'una pel SSE (línia de via ampla), l'altra pel NO (ferrocarril de Vila-real al Grau de Borriana) i també pel NS (tramvia d'Onda al Grau de Castelló). La primera juga actualment el mateix paper, amb el bloqueig del procés de construcció d'edificis cap al SE que obliga a ocupar els espais buits que encara queden al S, en la direcció de la carretera d'Onda al Grau de Borriana.

La segona frontera va desaparéixer el 1963 i la ciutat va aprofitar per incloure-la en el seu entramat urbà. A l'occident van aparéixer dues avingudes molt amples i amb capacitat d'acollir tràfic de gran densitat, que encara avui en dia són un motor urbanitzador. Al nord, en la rodalia de l'estació i paral·lelament a la via ha crescut una important zona residencial (estructurada pel carrer del Calvari). A llevant, en direcció a Castelló, s'ha desenvolupat una important zona industrial, focus d'atracció de nombroses fàbriques de diferents sectors productius.
En el plànol actual, situem el recorregut del tramvia i del ferrocarril econòmic de la següent manera:
a) Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló: entraria a Vila-real per la carretera Onda; de seguida es trobaria amb la plaça de la Panderola (l'antiga estació), espai amb una important dotació de serveis amb diversos edificis públics i una zona verda d'esbarjo; en direcció est, continuaria pel carrer del Comte de Ribagorça fins que, en la zona sud de la plaça del Llaurador, giraria pel carrer de Sant Joaquim. A l'alçada del carrer de Joan Baptista Llorens, novament giraria i, des d'ací, en direcció a l'avinguda de Castelló abandonaria la població cap a la carretera N-340.
b) Ferrocarril Econòmic de Vila-real al Grau de Borriana: entraria per la carretera d'Onda i justament abans d'arribar a la plaça de la Panderola giraria cap a la dreta. L'avinguda d'Alemanya, l'avinguda d'Itàlia i l'avinguda de Bèlgica successivament veurien passar el tren, que cercaria l'eixida del municipi per la zona recentment urbanitzada, on s'han construït dos centres comercials, un hotel i un col·legi privat, i per on s'accedeix a la carretera N-340.
A banda de l'edifici de l'estació, que encara podem contemplar avui i l'espai urbà ocupat pel jardí que coincideix amb l'antic traçat ferroviari, a Vila-real trobem dues marques urbanístiques perfectament identificables en els plànols actuals. L'una es troba al propi parc de l'antiga estació i correspon a una via morta que servia per carregar mercaderies de la fabrica Citrònia. Fins ben entrat el segle XXI, encara era un carrer sense asfaltar que separava el col·legi Sarthou Carreres de l'edifici en runes d'aquella empresa i era motiu de conflicte constant entre els veïns i l'Ajuntament per les condicions d'insalubritat de la pols del carrer i el risc que representava l'estat d'abandonament d'un edifici tan gran i vell.


L'altre tret característic és el xamfrà existent en l'encreuament del carrer de sant Joaquim i el carrer de Joan Baptista Llorens. Aquest era necessari perquè els combois pogueren girar sense complicacions, tot i que la corba era d'un radi molt reduït. Avui no té cap utilitat, encara més si es té en compte la direcció del tràfic en aquest punt.

El propassat 31 d’agost (1963-2013) va fer 50 anys que va desaparèixer La Panderola, el tramvia de vapor que unia els municipis de La Plana, és a dir, el Grau amb Castelló i Almassora amb Vila-real que feia d'estació d'enllaç i, des d'ací amb Onda, Les Alqueries i Borriana. Com també fa 125 anys que se va posar en marxa, tots els pobles de La Plana encara són a temps de rememorar el 125 aniversari de l'inici del transport amb el tramvia a vapor (d'Onda al Grau de Castelló) o mitjançant el ferrocarril econòmic (de Vila-real al Grau de Borriana).

De moment, l'edició número XVI de les Jornades de Cultura Popular de Castelló de la Plana han servit per aprofundir en el seu estudi i per homenatjar, també amb una exposició al Museu d'Etnologia, el trenet de La Plana que encara és present a la memòria col·lectiva.


BIBILIOGRAFIA:
Pitarch, A.; Vilanova, S.: Els nostres orígens. Ajuntament de Vila-real, 1993
Pitarch, A.; Vilanova, S.: El nostre temps. Ajuntament de Vila-real, 1994
Pitarch, A.; Vilanova, S.: Guia Didàctica del Museu de la Taronja de Burriana. Ajuntament de Borriana, 2003
Pons Chust, Raül: La Panderola (1888-1963). Brosquil Edicions; València, 2002
Peris Torner, Juan: El tranvía a Vapor de Onda al Grao de Castellón de la Plana1888-1963. Premi Humanitats Ciutat de Castelló, 1993

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes