dissabte, 18 de juliol de 2009

50 ANYS DE VIDA RELIGIOSA...



Diuen que els amics se van triant al llarg de la vida però que la família, en canvi, cadascú té la que li ha tocat en sort. Tot i la immutabilitat secular dels arbres genealògics, vull manifestar, públicament, que, malgrat tot i parafrassejant Lluís Llach, he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí i amb la meua gent, molt bona gent. Tant per un costat, com per l'altre, famílies llauradores, arrelades a la terra, d'un cristianisme auster i pragmàtic...

Recorde un dinar del BLOC, potser de fa quatre o cinc anys o més, on Vicent Franch i Ferrer (sí, el borrianenc catedràtic universitari i ex-alcalde d'Aín) ens contava que és nebot de capellà... aleshores, Toni Porcar (l'històric del nacionalisme a Castelló), Toni Meneu (l'inventor d'Alfred Remolar a Betxí), etc. no recorde ara qui més, van dir: jo també, jo també... Doncs, sí, jo també sóc nebot de capellà, i no solament això, sóc nebot de jesuita, i a molta honra!

Avui, per tant, volia contar-vos que tenim celebració familiar, perquè el jove Manolo Font, ara fa 50 anys (un 19 de juliol del 1959), va marxar al monestir de RAIMAT (Lleida) per començar una vida religiosa i, en certa manera, obrir les fronteres de la llar, ja que era el darrer fill de sis germans... Potser ací s'acomplia aquella frase de La Trinca, expressada en una cançó, on deien, més o menys, que els pares, per véncer el problemes de la postguerra, enviaven els fills més menuts al seminari, perquè els meus avis materns així ho van fer amb mon tio Pasqual, El Capellà, i mon tio Manuel, El Jesuita... però també L'Artista (al setembre de 1981, durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, va exposar a les sales de la Caixa Rural de Vila-real junt al seu company i amic, el malaguanyat jesuita i escultor vila-realenc, Pere Gil; de fet, si observeu les imatges que il·lustren l'encapçalament del meu blog us haig d'explicar que, al costat de les petites fotografies de l'estàtua del Llaurador, del Termet i del riu Millars, hi ha un quadre de paisatges i escenes tradicionals vila-realenques nascut de la seua creativitat: el Guernika-local, com va dir aquell).



Manolo Font també participà de jove en les vetllades teatrals d'ELS XIII com a actor, treballà com aprenent de sastre a la botiga del senyor Rochera i s'inicià en la seua vocació artística com a pintor, escultor i ceramista. A més de Raimat, ha passast per FONTILLES (Alacant), STA. MARIA DE VERUELA (Saragossa), el Col·legi de "San José" dels Jesuites de VALÈNCIA (amb els quals vaig passar unes colònies meravelloses d'estiu per les platges de Ses Illes Balears on, per cert, també hi havia alumnes del col·legi d'Elda), al Col·legi de la Sagrada Família d'ELDA (ALACANT), fins la tercera i darrera provació de 1973 a LOIOLA (Guipúscoa) i els darrers vots com a jesuita del 22 d'abril de 1976 a la capella del Col·legi del Salvador de SARAGOSSA.

Després tornarà al col·legi d'ELDA, anirà a Palma de MALLORCA... fins el 1979, quan marxa de missioner al PERÚ. Després de tornar al col·legi del Salvador de Saragossa i, fins i tot, passar un temps al Monestir de SILOS, el darrers anys segueix a la residència de Sant Ignasi de València treballant a l'Oficina de la Cúria Provincial d'Aragó, sense perdre el contacte amb Vila-real on té 5 germans (un d'ells el capellà José Pascual Font Manzano), tres cunyats, 12 nebots (10 dels quals són casats) i 17 renebots, a més de molts amics del seu temps d'infantesa.



Per la celebració d'avui dissabte, la família (especialment els nebots) li hem preparat una série de cosetes que, ara mateix, no puc desvetllar, entre altres raons perquè és un assidu i fidel lector d'aquest blog. De tota manera, cap a les tres de la vesprada, més de 50 familiars s'aplegaran al voltant de les taules d'un conegut restaurant de Vila-real on, a poc a poc, desvetllarem aquest entrellat d'homenatge i estima per un oncle intermitent en presència física, però constant en la interactivitat d'un afecte i una estima que t'has guanyat sobradament per una forma d'entendre la vida i d'actuar pensant, sempre, amb els altres.

Gràcies per ser com ets, oncle i amic, Manuel Font Manzano, per molts anys!
==========================================================

(Afegitó del diumenge 19.07.2009)
................................................................................................

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes