Després de set segles llargs d’agricultura a Vila-real, on la terra ha anat passant de pares a fills, l’atomització parcel·lària ve sent un problema afegit a tots els mals que ve patint el conreu de la taronja.
A la nostra ciutat ja no queden llauradors o, almenys, contribuents que tinguen com a primera font d’ingressos la citricultura, ja que la majoria tenim la terra per herència dels pares. Cada vegada queden menys comerciants i la presència de cooperatives s’ha quedat, pràcticament, testimonial.
De tots és sabut el malestar per la P.A.C. o Política Agrària Comunitària. Encara que l’entrada a la Unió Europea ha sigut un èxit a nivell econòmic general, perquè ara ho passaríem pitjor fora de la zona euro, això no lleva el preu que hem hagut de pagar, sobre tot des del sector primari, ja que mai hem gaudit d’uns preus justos per al productor, mentre els intermediaris de les grans distribuïdores comercials s’emporten un alt percentatge de beneficis comprant a preus per baix del cost de producció.
Els nostres pares autònoms van passar-se la vida treballant de sol a sol, sense vacances d’estiu ni drets a l’atur per malaltia, per a que els fills poguérem estudiar i gaudir d'una vida més digna de la que van haver de passar ells, malgrat que el preu de la taronja era molt més racional i just que els preus actuals.
I ara resulta que els hereus hem de perdre poder adquisitiu cada vegada que ens cobren un dividend (per una finca improductiva abandonada) o cada vegada que hem de pagar el reg per degoteig o als tallador que ara no poden cremar la llenyar i l'han de triturar (un altre impost) o als pulveritzadors que s'encarreguen d'eliminar unes plagues cada vegada més insistents i perilloses, amb productes que la Unió Europea voldria que deixarem d'usar per equiparar-nos als països subdesenvolupats que tenen les finques a mans de grans multinacionals que produeixen a baix cost, amb assalariats precaris i que introdueixen els seus productes agraris o ramaders fent una competència deslleial als productes elaborats a l'interior d'aquesta desorientada Unió Europea.
Per acabar-ho d’adobar, ara resulta que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) té previst concedir un crèdit multimilionari a Sudàfrica, segon exportador mundial de cítrics: per a que supere al primer, és a dir, Espanya?
Aquesta primavera seguiran florint les protestes i els tractors per tota Europa, perquè la PAC ja és la Política Agrària Contra els llauradors europeus, espanyols i, sobre tot, valencians.
(Revista Poble, núm.315 d'abril 2024)
