EL NOM ÉS Vila-real

Des de 2006, l’únic nom oficial és Vila-real. A la Plana Baixa no existeix cap poble que s’anomene Villarreal, ni Vila-Real, ni molt menys Villarreal de los Infantes.

Tots els ciutadans també tenim un nom únic, així joc sóc Antoni segons el meu DNI i no Antonio i Eduvigis és Eduvigis, però ningú té dos noms, ni quatre cognoms; així podríem afirmar que Sanchis Pérez és Sanchis Pérez i Sánchez Peris és Sánchez Peris, però mai a l’inrevés.

Tot tenint el compte que la llengua materna o l’origen dels cognoms (castellans, catalans o bascos, però mai valencians, murcians, ni andalusos) no té res a veure amb cap decisió política perquè la majoria els venim heretant des de fa segles.

Des de 1274 amb Fur d’Aragó (malgrat que la Carta Pobla ve redactada en llatí, idioma oficial de la diplomàcia: Ville Regalis) i des del 24 d’octubre de 1329 quan Vila-real adopta els Furs Valencians i rep el privilegi, com a Vila de Primera, de comptar amb un representant propi a les Corts Valencianes: un fet plasmat artísticament a les parets del Palau de la Generalitat en un quadre de Joan de Sarinyena (1592) on és llig perfectament Vila-real, clar i valencià!

En mans de tots està usar el topònim correctament i reclamar a xarxes socials i mitjans de comunicació més respecte ortogràfic, tot reconeixent que comptar amb un equip de futbol amb un altre nom tampoc ajuda.

..................................................................................

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Octubre de 2016 nº 232, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.