diumenge, 7 de juliol del 2013

SANT FERMÍ DE 1970: ASCENS DEL VILLARREAL A SEGONA DIVISIÓ

Recorde que era de nit, al carrer l'Ermita, els veïns eixíem a prendre la fresca després de sopar, cadascú amb la seua hamaca o cadireta, però aquell dia era especial perquè estàvem acompanyats de la ràdio, un transistor Vanguard que a món pare li havia tocat a la Caixa Rural en el sorteig anual per al socis, des d'on l'entranyable Juan Bautista Catalán Mínguez ens anava informat de les incidències del partit.

El Villarreal havia empatat la doble eliminatòria de promoció a Segona Divisió, la categoria de plata perquè encara no s'havien inventat aquest híbrid de la B, contra el Bilbao Athlétic (2-1 a Sant Mamés i 2-1 al Madrigal) i ara tocava jugar-se l'ascens a partit únic, com en una final, al Santiago Bernabéu.

Era un temps on els veïns havien començat a adquirir els primers electrodomèstics, és a dir, la primera tele, la primera rentadora, la primera cuineta a gas que substituïa aquells modestos foguerets que funcionaven amb petroli que compràvem, en aquell barri, al cantó de l'actual Plaça del Llaurador amb el carrer Calvari, on el senyor Dimas, El Carboner, també ens subministrava l'or negre, a més del carbó per al braser, la molinà i altres productes energètics d'aquell país subdesenvolupat. Recorde la senyora Rosa, una de les primeres veïnes en adquirir un flamant televisor que, cada boqueta-nit, quan eixíem a la fresca, repassava l'actualitat internacional: Joselín de Jordània ha fet açò o allò, Manuel el Salat s'ha entrevistat amb els dirigents d'Israel, els prínceps Joan Carles i Sofia han visitat Orlanda (sic) i tantes altres històries que ens donaven una visió global però, això sí, amb noms, malnoms i topònims fruit d'una tradició oral on regnava, només, la bona intenció de l'espontània comunicadora.

Però aquella nit tocava escoltar i lamentar-se quan ens van fer el gol o els grocs fallaven una ocasió clara, però sobretot celebrar el gol de Luiche i després el de Causanilles que, a més de ser la figura de l'equip, va sentenciar l'eliminatòria.

Com diria el narrador del Cuéntame, aquell 7 de juliol de 1970 el Villarreal C.F. aconseguia l'ascens a Segona Divisió i aquella alineació dels 11 titulars dirigits pel Senyor Rey, José Soriano Moreno, quedaria enregistrada en lletres d'or a l'imaginari col·lectiu de tots els vila-realencs de l'època, esdevenint els nostres ídols de finals de la dècada dels seixanta que mai hem tornat a oblidar.

Recorde la seguretat d'Alapont a la porteria, la rapidesa de Debón, el senyorio d'Alcañiz (pare), la contundència de Marçal, la lluita incansable d'Eusebio, la màgia de José Luis Linares, la picaresca de Martínez, l'elegància de Luiche, el poder físic de Palau, el dribling de Causanilles i el xut potent de Serrano, sent l'únic Villarreal C.F. que ha quedat primer classificat en la seua categoria (grup 5é de la 3ª Divisió), a més d'aconseguir l'ascens a la divisió de plata que, durant molts anys, havia estat un objectiu utòpic i, pràcticament, insuperable. Però tampoc caldria oblidar-se de la gent de la banqueta que són, en definitiva els que fan pinya i fan equip, com ara els vila-realencs Luis Moreno, Casalta (porter suplent amb Villita) o el jove Chumillas, el moncofí tot-terreny que era Masià, un migcampista de luxe era el valencià Lluch, així com el castellonenc Sanchis, Nicolau o un migcampista, molt tècnic, procedent del Mestalla que no va acabar de quallar (Rodríguez? Sí Rodri, ara un intermediari que porta molts anys com a representant de jugadors en l'òrbita del València).
Enguany, després de totes les peripècies de les dos temporades anteriors i després d'haver assolit quotes d'excel·lència futbolística que mai havíem imaginat als 70, toca recordar aquells herois i aquell equip que amb la bona voluntat de la directiva i l'obstinació del gran Pasqual Font de Mora, president durant aquells anys inicàtics, van demostrar pertot arreu que a Vila-real començàvem a comptar amb un equip de futbol i una afició que, des d'aleshores, no ha parat mai de créixer.

Per cert, no tinc localitzat el transistor Vanguard de l'ascens, però aquest estiu rebuscaré per tots els racons de llar pairal per demostrar als més joves com era un MP3 o un MP4 de l'època pre-digital o, millor dit, on l'únic que era 100x100 digital era la política. Gora Sant Fermí i endavant Vila-real !!!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes