dilluns, 1 d’abril del 2013

PASQUA FUTBOLÍSTICA: MIRANDÉS 1 - VILA-REAL, 5


Des del 9 de desembre de 2000, el Vila-real no havia marcat cinc gols en camp contrari: era l'equip dirigit per Víctor Muñoz en el retorn a Primera que jugava a Gran Canària i, curiosament, els gols del Vila-real foren marcats per Bruno Marioni (2), Jorge López (2) i Xabi Gracia, però és que el gol de la UD Las Palmas fou obra de Guayre, un jugador que després acabaria sent groc i internacional... Aquesta dada tan curiosa me l'apuntava el bo de Santi Vila ahir, només acabar el partit, i quan un servidor estava arribant a la porta de casa després d'una Pasqua rodona en tots els sentits.

...I és que sempre no és Pasqua, ni és fan cinc gols fora de casa, així com ahir. Tot i això, val a dir que van ser els locals els primers en marcar a l'estadi d'Anduva (minut 32), mentre els cinc gols del Vila-real van ser obra de Cani (minut 37) que ha tornat de la lesió en una forma magistral, Perbet (minut 53 i novament al 89) que torna a ser el golejador somniat des del seu debut com a groc i Jonathan Pereira (minut 82) que se sumava a la festa als darrers minuts, a banda del gol de Caneda (minut 34) en pròpia porta que significava l'empat del Vila-real (1-1) i l'inici del domini absolut dels grocs sobre un Mirandés que aspira a mantenir la categoria i va plantar cara, almenys, durant tota la primera part.

Però a l'inici de la segona, els escassos escèptics que encara dubten de les decisions del gran Marcelino García Toral (el míster que ha fet resuscitar l'equip i les esperances d'ascens) es rendiren davant el rendiment dels jugadors alinieats com a titulars, especialment Gerard Moreno i Canteros, en un onze que presentava més sorpreses de les habituals (després de la recuperació del lesionat Cani, de l'expulsat Bruno i de l'internacional mexicà Aquino o de prescindir d'Uche) i que va ser el següent: Juan Carlos, Mario, Musacchio, Mellberg (Jaume Costa, 46 '), Dorado, Aquino, Bruno, Canteros (Marcos Senna, 69'), Cani, Gerard Moreno (Jonathan Pereira, 64 ') i Perbet.


Total que el Vila-real ens va fer viure una Pasqua pendents de la ràdio, d'internet i del televisor, encara que també van haver molts valents, com ja va sent habitual, que també es desplaçaren des del Millars fins la vora del riu Ebre, a Miranda, on hi havia perill de desbordament del riu però, com ja sabeu, al final el que es va desbordar va ser el joc d'un Vila-real que, cada jornada que passa, és més candidat a l'ascens. Sobre tot després de l'empat de l'Alcorcón (segon classificat) que ens col·loca a dos punts de l'ascens i la derrota del Girona (ara cinquè empatat amb el Vila-real que ja és quart), encara que l'Almeria també va guanyar i continua tercer (només amb un punt més).

Només un però: tant al darrer partit jugat dins de casa, com al d'ahir (durant la primera mitja hora de joc), sembla de vegades que els jugadors donen la imatge (encara que no en siguen conscients) de certa prepotència o excesiva seguretat de sentir-se tan superiors sobre els rivals que, tant de bo m'equivoque, sembla que no es posen a donar tot el to físic i tota la contundència fins arribar a la conclusió de què els rivals també juguen i que sense intensitat poden tornar a ser l'equip tou, moll i poc respectat de la primera volta. Ahir, sobre tot a la segona part, en canvi, el Vila-real va tornar a ser el que tots volem que siga, però durant els 90 minuts o més que solen durar els partits.

Amb pegada, contundència i posant tots els sentits, el Vila-real comença a ser un equip imparable en el camí del retorn al paradís de la Lliga de les Estrelles: el diumenge de Sant Vicent, tornarem al Madrigal pensant en una altra victòria per aconseguir l'objectiu final. #Tornarem

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes