dissabte, 23 de febrer del 2013

DIES D'INCERTESA...


Més que dies, portem anys d'incertesa econòmica, laboral, política, social... La crisi arrasa amb tot, també amb les vides humanes dels més dèbils pels desnonaments, pels retalls en sanitat, per tot el que està passant darrerament... De tota manera, la crisi sempre ha estat una excusa del centralisme -de l'espanyolisme, diguem-ho clar!- per retallar en cultura, sobre tot en la nostra, perquè Cultura amb majúscula és, sobre tot, l'elaboració, disseny i difusió de productes artístics locals a nivell global... i això se pot fer en tots els idiomes, per suposat, però té un valor afegit quan el producte cultural s'ha manufacturat en la llengua autòctona, en la llengua materna, històrica i tradicional dels valencians que, com sempre hem tingut clar els vila-realencs, no és altra que el català.


Ahir va ser una jornada per recordar. Una diada per recuperar l'autoestima com a vila-realenc i com a valencià... Si bo és celebrar els 125 anys de la seu de la Comunitat de Regants a Vila-real, ubicada a la Murà, tot just al davant de la Casa de l'Oli, amb un saló noble decorat per l'insigne pintor vila-realenc Joan Bosch, encara que siga amb la reedició d'El regadío de Vila-real durante los siglos XIII-XV d'Inmaculada Roman, també deu ser bo, dic jo!, difondre els fons artístics de la Basílica de Sant Pasqual encara que siga exagerant sobre la troballa d'un Crist d'ívori que romania in situ des dels temps del Renaixement i, fins i tot, sobre l'autoria ja que els experts, des de sempre, havien descartat la mà de Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, a simple vista, per les evidències en les proporcions i malgrat l'acurat treball d'escola italiana renaixentista.

Però si això no us sembla suficient, a partir de les 19:30 hores, vaig poder presenciar la presentació, a la sala de conferències de la Caixa Rural de Vila-real, de l'exitosa obra d'assaig del sociòleg valencià Vicent Flor (que ens va signar, amablement, en acabar la conferència, la tercera del cicle sobre economia valenciana que organitza la Regidoria de Promoció Econòmica regentada per l'amic Pasqual Batalla) que sota el títol de "Noves glòries a Espanya" (publicada per Afers, l'editorial de Vicent Olmos, també present) ens explica, en clau històrica, econòmica i social, l'evolució del blaverisme / catalanisme i la contribució dels valencians a l'Estat espanyol, ja que som al capdavant en població (més del 10%) i en pagament d'impostos i, com cada dia queda més evident, a la cua en P.I.B., qualitat de vida, nivell educatiu, asistència sanitària, etc. i és que, potser, tots els polítics no són iguals però els que ens han governat a València darrerament no són, ni de bon tros, els més honrats...


Després, un bocata rapidet i cap a l'Auditori, on SOCARRATS TEATRE presentava altra vegada (quina diferència amb el que vam vore anit i la primera representació de fa 7 anys, al 2006, en el tercer centenari del saqueig i incendi de Vila-real per les tropes borbòniques del Comte de la Torres) "Dies d'incertesa", un espectacle teatral escrit per Vicent Cerdà (president fundador de l'Associació Cultural SOCARRATS de Vila-real) i basat en els fets històrics ocorreguts a Vila-real entre desembre de 1705 i gener de 1706 (durant uns dies d'incertesa degut als enfrontaments entre maulets i botiflers en el context de la Guerra de Successió) i representat per una barreja d'actrius i actors, la majoria aficionats, dirigits pel gran Joan Raga (Scura Splats) amb la col·laboració d'experts en música popular i tradicional com ara Carles Amiguet d'El Raval i membres de la Rondalla. Sota el patrocini de la Regidoria de Normalització Lingüística i Tradicions, així com la de Cultura i el bon treball dels tècnics municipals.

Vull felicitar públicament tots els participants, i no solament com amigues/amics, perquè va resultar una representació teatral magnífica, un fet cultural sense precedents, sobre tot perquè Cultura, amb majúscula -com us deia al principi-, és la producció pròpia ben feta que explica al món les nostres històries i les nostres tradicions, perquè ningú ho farà per nosaltres... I anit un grup de vila-realencs van demostrar que ací en sabem, i molt, de produir cultura. Parafrasejant Fuster, la Cultura te la fas o te la fan...  i aquest hauria de ser, en definitiva, l'objectiu dels diners públics invertits en Cultura, promoure les coses de casa, les coses del nostre poble.

I prou de manipular amb la crisi, perquè la cultura pròpia s'ha de preservar i potenciar cada dia, és a dir, en la bonança i en la crisi, en la salut i en la malaltia, en el fred i en la calor... perquè preocupar-se per l'atur, els desnonaments i la qüestió social en definitiva, mai ha estat, ni estarà renyit amb la defensa de la identitat pròpia, és més, sempre hauríem de començar per ajudar el que tenim al davant: penseu que el que no és capaç de donar-li un euro al que li demana pel carrer, serà capaç de donar-lo anònimament per a la gent del tercer món? De tot n'hi haurà, no cal generalitzar, però el món aniria millor si l'organitzarem de baix cap a dalt, des de la cultura local envers la global.

De vegades, malgrat tot, també cal sentir-se orgullós de la nostra pàtria petita, del nostre país proscrit i ahir va ser un dia per incrementar-nos l'autoestima com a valencians i com a vila-realencs perquè, malgrat les incerteses quotidianes, tot no està perdut, ni molt menys!

1 comentari:

Amiguet ha dit...

Gracies per la part que me toca, i com sempre tens molta ra'o en els teus comentaris, la nostra cultura sempre ha estat considrada "cultureta" i no te el reconieximent que li correspon.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes