diumenge, 20 de gener del 2013

5-0: UNA DERROTA DOLOROSA I DIDÀCTICA


El Vila-real s'havia confeccionat, segons fonts oficials, amb l'objectiu del Tornarem (per què el tradueixen els mitjans al castellà?), però la desconfecció de l'equip durant les dues darreres temporades ha portat conseqüències tan dures com reals. El Vila-real pot ser el club més sanejat, econòmicament, del món, però sense un planter de garanties o, almenys, sense un equip amb estil propi i joc col·lectiu, no anem enlloc.

Després d'una primera volta amb més penes que glòries, Marcelino García Toral se va fer càrrec de l'equip dimarts passat sense, a penes, temps de conéixer on es posava i en quines condicions. La derrota d'ahir, per golejada, davant el Castilla, trenca alguns desgastats tòpics sobre els nous entrenadors, però en consolida d'altres com aquells que fan referència o criden al despertar de l'enginy quan més dures són les condicions de vida o, un altre, que sempre s'aprén més de les derrotes que de les victòries. I la derrota d'ahir va ser dolorosa, però també molt didàctica: tots els vicis nocius assolits pels nostres jugadors i totes les carències que presenta aquest Vila-real que fa temps que ja no sabem a què juga, van desfilar per la passarel·la situada als ulls del nou entrenador... i això sempre és bo. Amb un porter insegur perquè la defensa fa aigües, uns centrecampistes lentíssims que condueixen la pilota caminant i, per tant, mai aconsegueixen fer la passada de la mort pillant de sorpresa la defensa contrària, uns davanters que no fan un gol ni a l'Arc de Sant Martí perquè tenen poques ocasions i quan les tenen, sempre les marren. I, sobre tot, el no saber a què se juga: a fer rondos, a evitar la passada llarga, a retenir el baló perquè sí?

Siguem positius, però tampoc innocents. No serà fàcil aconseguir l'objectiu de tornar a Primera Divisió amb tot el que hem vist i amb tot el que hi ha. És més, tampoc serà fàcil encara que vinga un central segur, un centrecampista eficaç o un killer a la davantera dels que no perdonen, perquè s'hauria de fer una segona volta quasi perfecta i els del davant perdre algun que altre punt. De tota manera, si els directius deixen treballar al nou entrenador i li donen el bisturí perquè netege tanta lentitud, tanta desídia i tant de joc previsible, qualitat n'hi ha, tant en veterans com en joves promeses, però primer s'haurà d'assolir un sistema de joc adaptat als jugadors que, ara mateix, formen el planter i no voler jugar com el Vila-real de Forlán i Riquelme, perquè d'estrelles ja no en queda cap, ni una.

Marcelino García Toral, si no ho sabia, ara ja sap on s'ha posat. I sobre el partit d'ahir no val la vella excusa que diu que al Castilla li va eixir tot i al Vila-real no res, és a dir, la de tots els partits jugats durant el nefast 2012, tant en Primera com en Segona. Però si el nou míster fa comprendre als jugadors que tocar-la i passejar no és sinònim de jugar i aconsegueix que agafen un mica de forma física, perquè a quasi tots els pesa el cul, i que posen el que quasi mai han posat, és a dir, rapidesa, agressivitat, intensitat i profunditat en el joc, amb les noves incorporacions i la promesa del senyor Roig de reforçar la davantera encara queda temps per a somniar: Tornarem? Tant de bo!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes